Estudi de cas (2/2) - Entrevista-

Inici:

Presentació professor/tutor – pares de l’alumne i explicació del funcionament del curs, dinàmica de la classe i presentar-los el grup.

Primeres impressions:

Després de la introducció i el primer contacte, farem unes preguntes introductòries per extreure informació sobre ells i el context en que es troba el nen.

-       Amb qui viu en Lluís?

-       Que te més germans?

-       Fa activitats extraescolars?

-       Que esteu al corrent del que fa a l’escola?

-       Li doneu algun suport a l’hora de fer les tasques escolars

-       Que sabeu quines són les seves motivacions i els seus hobbies?

-       Quantes hores al dia destina a fer els deures?

-       Heu notat diferencies en el seu comportament des que ha repetit?

Desenvolupament:

Nosaltres com a tutors i professionals de l’educació, hem notat un canvi en el seu comportament i desenvolupament i des del centre ens agradaria saber si comptem amb el suport dels pares per oferir les eines i recursos necessaris per al seu desenvolupament.

-  A casa té les rutines adquirides?

- Els hàbits de neteja i autonomia els té adquirits?

- Demana ajuda quan la requereix?

- Mostra molta necessitat de suport?

- Quanta estona al dia dediquen a passar amb el seu fill?

- Quines són les activitats o jocs que li agraden més?

- La relació amb nens de la seva edat com és?

- Interactua amb els seus iguals, o només amb la gent gran?

- A casa, l’estimuleu a que parli? Quin és el llenguatge que utilitza a casa?

- Creuen que el seu fill, amb un suport professional, milloraria el seu desenvolupament?

Avaluarem el comportament dels entrevistats, disposició, expressió corporal, puntualitat, expressió verbal i la informació que ens facilitin.

Culminació:

Explicaríem als pares la necessitat que el seu fill rebi suport d’un professional, que l’ajudi a créixer i a millorar en el seu desenvolupament. Els explicaríem també la importància d’una avaluació per part de l’EAP per tal de saber quin diagnòstic concret té i a partir d’aquí començar a intervenir. Intentaríem fer-los entendre que aquest suport, és un fet positiu per a l’infant i el seu desenvolupament, que el seu fill és diferent als altres i que per això necessita un suport específic diferent als nens de la seva edat, i que amb suport millorarà a passos de gegant el seu rendiment. Sobretot dir-los que aquest suport és positiu, que on és cap ofensa ni perjudicial. I que si volen el millor per al seu fill és un bon inici.

Tancament:

Segurament seria molt interessant que, tenint en compte les particularitats del cas que ens ocupa, a l’hora de donar per tancada l’entrevista es prengués algun tipus d’acord entre els familiars i el tutor.  És necessari treballar per la implicació de les famílies i més en casos d’infants amb necessitats educatives especials. I encara més si ens referim a un entorn directe de l’infant inestable i possiblement desestructurat.

Un possible acord fàcil d’assolir que se’ls podria plantejar seria emplaçar-los a tornar al centre la setmana següent per a parlar conjuntament amb la psicopedagoga. Cal fer –los palesa la seva responsabilitat en aquest assumpte.

El fet de convocar-los la setmana següent, pot ser molt útil per al tutor i la psicopedagoga ja que els dóna una setmana més per preparar bé el cas, definir l’estratègia sobre com s’ha de treballar amb la família l’assumpte, com se’ls transmet a nivell més específic les necessitats del seu fill...  Tenir una setmana de marge també ens pot permetre buscar altres inputs entre altres professionals de l’educació  per tal d’enriquir els punts de vista i trobar les millors opcions per a respondre efectivament a la situació. A més, també seria possible poder comptar amb més informació sobre el diagnòstic de l’infant fet per part de l’EAP o, si més no, unes primeres impressions.

 

Informe: 

Intentarem fer una criva d'aquella informació més rellevant que n'haguem extret d'aquesta primera trobada. Caldrà que sigui concís i que aporti informació el màxim de rellevant possible als diferents professionals que es poden implicar en aquest cas. Tanmateix serà només una petita part d'un gran informe més ampli i general que ha de ser el seguiment i desenvolupament de l'infant amb NEE.

Estudi de cas (1/2) - Introducció-

 Som professors d’una escola de primària del Tarragonès i ens trobem amb una situació complicada amb un dels nens de la classe de la qual som tutors, en Lluís. Aquest nen te dificultats en l’aprenentatge i és repetidor. La psicopedagoga del centre ens ha comunicat que hi pot haver algun tipus de patologia darrere. Com que ens cal una autorització paterna per poder tractar en Lluís, la psicopedagoga ens ha demanat que ens entrevistem amb els pares per aconseguir aquesta autorització ja que es necessària per al tractament i posterior desenvolupament del nen. Sabem que els pares no estan massa implicats en l’educació del nen, així que farem el possible per conscienciar-los de la importància de l’educació del seu fill.

Hem decidit que l’objectiu de l’entrevista és aconsellar, ja que el que voler aconseguir és que els progenitors ens donin permís per a poder valorar aquest infant i donar el suport necessari per al desenvolupament del nen, a més a més d’intentar un major grau d’implicació en l’educació del nen per part dels pares.

La planificació serà semilliure, ja que donarem peu a que els pares parlin i expressin el que veuen del seu fill i nosaltres tindrem estipulats uns ítems a tractar, a la vegada tota la informació que ens poden aportar la família ens pot ajudar a ampliar la informació sobre el cas i conèixer millor aquest nen.

No podem concretar el nombre d’entrevistats encara, ja que estan citats els dos progenitors, però coneixent la situació familiar de l’infant, no podem assegurar si assistiran els dos pares, un o cap.

Xerrada sobre seguretat a la xarxa amb Enric Brull

Durant la ponència d’Enric Brull, que va realitzar a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, el passat 25 de novembre, es va parlar sobre les noves tecnologies i la influència i impacte que poden tenir avui en dia. Brull va tractar temes que molts cops passem per alt quan estem navegant per Internet, en especial, ens va informar sobre la seguretat a la xarxa, i sobre la identitat digital que tenim en ella.

Moltes vegades, creiem que quan naveguem per la xarxa, ho fem des d’un total anonimat, però realment res del què fem a Internet resta en l’anonimat. És a dir, totes les operacions, cerques, converses o informació que utilitzem per Internet, queden enregistrades i guardades i algú aliè a nosaltres pot accedir-hi si te els coneixements .

Una de les majors responsables, de l’enregistrament d’aquesta informació, son les cookies, que són petits arxius que dipositen els navegadors d’Internet al disc dur del PC, per a enregistrar diferent tipus d’informació, com per exemple, contrasenyes o noms d’usuari per utilitzar els llocs webs d’una manera mes ràpida i fàcil.

Però, també hi ha un altre tipus de cookies, que el que fa es recol·lectar informació sobre els hàbits de navegació i la seva informació personal.

Un altre gran problema que podem trobar a Internet és el phishing, el phishing és un terme informàtic, que ve a dir “pica a l’ham”, i que consisteix en adquirir informació confidencial de forma fraudulenta, com per exemple alguna contrasenya o informació detallada de les targetes de crèdit.

També ens va parlar sobre el present, el passat i el futur de les xarxes socials i d’Internet en general, i l’evolució que han tingut en el llarg del temps.

A grans trets, va dir que en un inici Internet tan sols s’utilitzava per a enviar e-mails, i en un àmbit totalment laboral. Després, va haver un gran avenç quan les empreses privades que van començar a destinar bastants recursos en aquest camp al veure els grans avantatges que tenia i la seva difusió.

I actualment, ha sigut el gran boom d’Internet, les noves generacions han trobat una gran utilitat en les xarxes socials i a l’ús d’Internet en tots els àmbits de la vida quotidiana.

És obvi, doncs, que si Internet és cada cop una eina més estesa, que s’usa cada cop més i des de més petits, sigui totalment necessari rebre formació al voltant de les seves particularitats, normes i punts negatius per tal de poder navegar amb la major seguretat i consciència possible.

Role playing inTICgrats (professora agressiva/professor passiu)

El docent és un dels puntals principals de l’aprenentatge dels infants. Un bon professor hauria d’ajudar i motivar als alumnes en el seu aprenentatge, ser vocacional, saber comprendre als seus alumnes, saber escoltar, ser actiu, tolerant, respectuós, agradable…

A la vida real, però, ens trobem amb mestres i professors que no comprenen aquests aspectes totalment, trobant diferències entre molts d’ells.

En general, existeixen tres tipus de professors: l’assertiu, l’agressiu i el passiu.

- El professor assertiu és aquell que diu i fa el que pensa, sent i opina sense perjudicar a les altres persones o faltar-los el respecte, respectant el dret de la persona i de manera sincera, sense to amenaçant.

- El professor agressiu és aquell que diu el que pensa, sent i opina però sense respectar els altres i els seus drets.

- El professor passiu és aquell que no manifesta els seus pensaments ni opinions, no sap com expressar-se, evadeix els problemes, no s’implica gaire amb els alumnes, no té una escolta activa, etc…

Al nostre grup vam escollir dos tipus de professors: l’agressiu i el passiu.

Es tractava de representar davant de tota la classe i de manera cómica el comportament d’aquest dos tipus de professors.

La situació estava basada en una classe compartida, on el professor passiu (M) es trobava a classe amb l’alumne (T) i el professor agressiu (P) entrava a classe amb el seu alumne (A) amb la finalitat de fer una classe tots junts.

A la representació es va veure clarament qui era el professor agressiu ja que tota l’estona escridassava als seus alumnes i els feia sentir menyspreats. En canvi, el professor passiu mentre l’agressiu atenia als alumnes estava assegut a la cadira sense fer res i passant de la classe.

El guionatge que vam fer d’aquesta situació, era bastant obert, permetent la improvisació dels actors i intentant, d’aquesta manera, aconseguir un major realisme. El guió era el següent:

PERSONATGES

Professora agressiva: Pineda Caballero (P), Professor passiu: Marc Badia (M), Alumne A : Toni Ballester (T), Alumna B : Aura Bernal (A)

M i T estan ja dins de l’aula.

P i A entren a l’aula. A s’asseu al costat d’T i P comença a explicar. M estarà tota l’estona mirant coses de l’ordinador, papers...

P: Avui ens ajuntem els dos grups per fer una classe compartida. Com veureu som molta gent per això caldrà que estiguem callats...

M: T vine cap aquí i reparteix aquestes fotocòpies (T s’aixeca, les agafa i reparteix. A i T juguen i riuen)

P diu a T que llegeixi. a T li costa. A se’n riu i T li segueix el joc.

P s’enfada cada cop més. Els crida l’atenció, etc.

Diu que llegeixi A per avançar i per demostrar com es llegeix.

T pregunta a M alguna cosa al voltant del text.

M se’n desentén i diu que és P qui fa la classe. Segueix havent-hi xivarri a classe , cada cop hi ha més crits, i a més a M li sona el mòbil i ha de marxar.

Conte d'amor

GoAnimate.com: Guitarra by aumapito

Like it? Create your own at GoAnimate.com. It's free and fun!

La sexualitat

GoAnimate.com: La sexualidad by aumapito



Petita historieta sobre la inconsciència d'alguns adolescents entorn la sexualitat.

Podcasts, so i educació

Tot i que ja fa uns anys que els podcasts corren per la xarxa, encara són força desconeguts per gran part de la societat. Fins ara, els avenços tecnològics no havíen permès treure tot el suc a aquest recurs. A dia d'avui, amb l'arribada d'Internet als dispositius mòbils i tauletes, entre d'altres, els podcasts comencen a tenir un veritable sentit i els seu ús cada dia és més freqüent. L'ús més extès dels podcasts és l'àmbit lúdic. La majoria de susbscripcions són per a obtenir música o programes radiofònics. 

Nosaltres, com a futurs educadors, pensem que els podcasts s'han d'anar introduint en el camp pedagògic. Els infants ja neixen envoltats de tecnologia i hem d'intentar usar aquesta eina, que els crida tant l'atenció, per a què el seu procés d'aprenentatge sigui realment significatiu. 


A més a més, aquesta eina no és només útil per als infants, sinó també ho és per als professionals de l'educació, ja que aquests recursos poden aportar noves estratègies i metodologies de treball que permetin un assoliment més transversal de totes les competències. La creació d'un podcast entre tots els infants pot ser un bon exemple d'aquesta nova manera de treballar més participativa, interactiva i creativa.

Podcast en el aula

View more presentations from Francisco Herrera