Estudi de cas (2/2) - Entrevista-

Inici:

Presentació professor/tutor – pares de l’alumne i explicació del funcionament del curs, dinàmica de la classe i presentar-los el grup.

Primeres impressions:

Després de la introducció i el primer contacte, farem unes preguntes introductòries per extreure informació sobre ells i el context en que es troba el nen.

-       Amb qui viu en Lluís?

-       Que te més germans?

-       Fa activitats extraescolars?

-       Que esteu al corrent del que fa a l’escola?

-       Li doneu algun suport a l’hora de fer les tasques escolars

-       Que sabeu quines són les seves motivacions i els seus hobbies?

-       Quantes hores al dia destina a fer els deures?

-       Heu notat diferencies en el seu comportament des que ha repetit?

Desenvolupament:

Nosaltres com a tutors i professionals de l’educació, hem notat un canvi en el seu comportament i desenvolupament i des del centre ens agradaria saber si comptem amb el suport dels pares per oferir les eines i recursos necessaris per al seu desenvolupament.

-  A casa té les rutines adquirides?

- Els hàbits de neteja i autonomia els té adquirits?

- Demana ajuda quan la requereix?

- Mostra molta necessitat de suport?

- Quanta estona al dia dediquen a passar amb el seu fill?

- Quines són les activitats o jocs que li agraden més?

- La relació amb nens de la seva edat com és?

- Interactua amb els seus iguals, o només amb la gent gran?

- A casa, l’estimuleu a que parli? Quin és el llenguatge que utilitza a casa?

- Creuen que el seu fill, amb un suport professional, milloraria el seu desenvolupament?

Avaluarem el comportament dels entrevistats, disposició, expressió corporal, puntualitat, expressió verbal i la informació que ens facilitin.

Culminació:

Explicaríem als pares la necessitat que el seu fill rebi suport d’un professional, que l’ajudi a créixer i a millorar en el seu desenvolupament. Els explicaríem també la importància d’una avaluació per part de l’EAP per tal de saber quin diagnòstic concret té i a partir d’aquí començar a intervenir. Intentaríem fer-los entendre que aquest suport, és un fet positiu per a l’infant i el seu desenvolupament, que el seu fill és diferent als altres i que per això necessita un suport específic diferent als nens de la seva edat, i que amb suport millorarà a passos de gegant el seu rendiment. Sobretot dir-los que aquest suport és positiu, que on és cap ofensa ni perjudicial. I que si volen el millor per al seu fill és un bon inici.

Tancament:

Segurament seria molt interessant que, tenint en compte les particularitats del cas que ens ocupa, a l’hora de donar per tancada l’entrevista es prengués algun tipus d’acord entre els familiars i el tutor.  És necessari treballar per la implicació de les famílies i més en casos d’infants amb necessitats educatives especials. I encara més si ens referim a un entorn directe de l’infant inestable i possiblement desestructurat.

Un possible acord fàcil d’assolir que se’ls podria plantejar seria emplaçar-los a tornar al centre la setmana següent per a parlar conjuntament amb la psicopedagoga. Cal fer –los palesa la seva responsabilitat en aquest assumpte.

El fet de convocar-los la setmana següent, pot ser molt útil per al tutor i la psicopedagoga ja que els dóna una setmana més per preparar bé el cas, definir l’estratègia sobre com s’ha de treballar amb la família l’assumpte, com se’ls transmet a nivell més específic les necessitats del seu fill...  Tenir una setmana de marge també ens pot permetre buscar altres inputs entre altres professionals de l’educació  per tal d’enriquir els punts de vista i trobar les millors opcions per a respondre efectivament a la situació. A més, també seria possible poder comptar amb més informació sobre el diagnòstic de l’infant fet per part de l’EAP o, si més no, unes primeres impressions.

 

Informe: 

Intentarem fer una criva d'aquella informació més rellevant que n'haguem extret d'aquesta primera trobada. Caldrà que sigui concís i que aporti informació el màxim de rellevant possible als diferents professionals que es poden implicar en aquest cas. Tanmateix serà només una petita part d'un gran informe més ampli i general que ha de ser el seguiment i desenvolupament de l'infant amb NEE.

Estudi de cas (1/2) - Introducció-

 Som professors d’una escola de primària del Tarragonès i ens trobem amb una situació complicada amb un dels nens de la classe de la qual som tutors, en Lluís. Aquest nen te dificultats en l’aprenentatge i és repetidor. La psicopedagoga del centre ens ha comunicat que hi pot haver algun tipus de patologia darrere. Com que ens cal una autorització paterna per poder tractar en Lluís, la psicopedagoga ens ha demanat que ens entrevistem amb els pares per aconseguir aquesta autorització ja que es necessària per al tractament i posterior desenvolupament del nen. Sabem que els pares no estan massa implicats en l’educació del nen, així que farem el possible per conscienciar-los de la importància de l’educació del seu fill.

Hem decidit que l’objectiu de l’entrevista és aconsellar, ja que el que voler aconseguir és que els progenitors ens donin permís per a poder valorar aquest infant i donar el suport necessari per al desenvolupament del nen, a més a més d’intentar un major grau d’implicació en l’educació del nen per part dels pares.

La planificació serà semilliure, ja que donarem peu a que els pares parlin i expressin el que veuen del seu fill i nosaltres tindrem estipulats uns ítems a tractar, a la vegada tota la informació que ens poden aportar la família ens pot ajudar a ampliar la informació sobre el cas i conèixer millor aquest nen.

No podem concretar el nombre d’entrevistats encara, ja que estan citats els dos progenitors, però coneixent la situació familiar de l’infant, no podem assegurar si assistiran els dos pares, un o cap.

Xerrada sobre seguretat a la xarxa amb Enric Brull

Durant la ponència d’Enric Brull, que va realitzar a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, el passat 25 de novembre, es va parlar sobre les noves tecnologies i la influència i impacte que poden tenir avui en dia. Brull va tractar temes que molts cops passem per alt quan estem navegant per Internet, en especial, ens va informar sobre la seguretat a la xarxa, i sobre la identitat digital que tenim en ella.

Moltes vegades, creiem que quan naveguem per la xarxa, ho fem des d’un total anonimat, però realment res del què fem a Internet resta en l’anonimat. És a dir, totes les operacions, cerques, converses o informació que utilitzem per Internet, queden enregistrades i guardades i algú aliè a nosaltres pot accedir-hi si te els coneixements .

Una de les majors responsables, de l’enregistrament d’aquesta informació, son les cookies, que són petits arxius que dipositen els navegadors d’Internet al disc dur del PC, per a enregistrar diferent tipus d’informació, com per exemple, contrasenyes o noms d’usuari per utilitzar els llocs webs d’una manera mes ràpida i fàcil.

Però, també hi ha un altre tipus de cookies, que el que fa es recol·lectar informació sobre els hàbits de navegació i la seva informació personal.

Un altre gran problema que podem trobar a Internet és el phishing, el phishing és un terme informàtic, que ve a dir “pica a l’ham”, i que consisteix en adquirir informació confidencial de forma fraudulenta, com per exemple alguna contrasenya o informació detallada de les targetes de crèdit.

També ens va parlar sobre el present, el passat i el futur de les xarxes socials i d’Internet en general, i l’evolució que han tingut en el llarg del temps.

A grans trets, va dir que en un inici Internet tan sols s’utilitzava per a enviar e-mails, i en un àmbit totalment laboral. Després, va haver un gran avenç quan les empreses privades que van començar a destinar bastants recursos en aquest camp al veure els grans avantatges que tenia i la seva difusió.

I actualment, ha sigut el gran boom d’Internet, les noves generacions han trobat una gran utilitat en les xarxes socials i a l’ús d’Internet en tots els àmbits de la vida quotidiana.

És obvi, doncs, que si Internet és cada cop una eina més estesa, que s’usa cada cop més i des de més petits, sigui totalment necessari rebre formació al voltant de les seves particularitats, normes i punts negatius per tal de poder navegar amb la major seguretat i consciència possible.

Role playing inTICgrats (professora agressiva/professor passiu)

El docent és un dels puntals principals de l’aprenentatge dels infants. Un bon professor hauria d’ajudar i motivar als alumnes en el seu aprenentatge, ser vocacional, saber comprendre als seus alumnes, saber escoltar, ser actiu, tolerant, respectuós, agradable…

A la vida real, però, ens trobem amb mestres i professors que no comprenen aquests aspectes totalment, trobant diferències entre molts d’ells.

En general, existeixen tres tipus de professors: l’assertiu, l’agressiu i el passiu.

- El professor assertiu és aquell que diu i fa el que pensa, sent i opina sense perjudicar a les altres persones o faltar-los el respecte, respectant el dret de la persona i de manera sincera, sense to amenaçant.

- El professor agressiu és aquell que diu el que pensa, sent i opina però sense respectar els altres i els seus drets.

- El professor passiu és aquell que no manifesta els seus pensaments ni opinions, no sap com expressar-se, evadeix els problemes, no s’implica gaire amb els alumnes, no té una escolta activa, etc…

Al nostre grup vam escollir dos tipus de professors: l’agressiu i el passiu.

Es tractava de representar davant de tota la classe i de manera cómica el comportament d’aquest dos tipus de professors.

La situació estava basada en una classe compartida, on el professor passiu (M) es trobava a classe amb l’alumne (T) i el professor agressiu (P) entrava a classe amb el seu alumne (A) amb la finalitat de fer una classe tots junts.

A la representació es va veure clarament qui era el professor agressiu ja que tota l’estona escridassava als seus alumnes i els feia sentir menyspreats. En canvi, el professor passiu mentre l’agressiu atenia als alumnes estava assegut a la cadira sense fer res i passant de la classe.

El guionatge que vam fer d’aquesta situació, era bastant obert, permetent la improvisació dels actors i intentant, d’aquesta manera, aconseguir un major realisme. El guió era el següent:

PERSONATGES

Professora agressiva: Pineda Caballero (P), Professor passiu: Marc Badia (M), Alumne A : Toni Ballester (T), Alumna B : Aura Bernal (A)

M i T estan ja dins de l’aula.

P i A entren a l’aula. A s’asseu al costat d’T i P comença a explicar. M estarà tota l’estona mirant coses de l’ordinador, papers...

P: Avui ens ajuntem els dos grups per fer una classe compartida. Com veureu som molta gent per això caldrà que estiguem callats...

M: T vine cap aquí i reparteix aquestes fotocòpies (T s’aixeca, les agafa i reparteix. A i T juguen i riuen)

P diu a T que llegeixi. a T li costa. A se’n riu i T li segueix el joc.

P s’enfada cada cop més. Els crida l’atenció, etc.

Diu que llegeixi A per avançar i per demostrar com es llegeix.

T pregunta a M alguna cosa al voltant del text.

M se’n desentén i diu que és P qui fa la classe. Segueix havent-hi xivarri a classe , cada cop hi ha més crits, i a més a M li sona el mòbil i ha de marxar.

Conte d'amor

GoAnimate.com: Guitarra by aumapito

Like it? Create your own at GoAnimate.com. It's free and fun!

La sexualitat

GoAnimate.com: La sexualidad by aumapito



Petita historieta sobre la inconsciència d'alguns adolescents entorn la sexualitat.

Podcasts, so i educació

Tot i que ja fa uns anys que els podcasts corren per la xarxa, encara són força desconeguts per gran part de la societat. Fins ara, els avenços tecnològics no havíen permès treure tot el suc a aquest recurs. A dia d'avui, amb l'arribada d'Internet als dispositius mòbils i tauletes, entre d'altres, els podcasts comencen a tenir un veritable sentit i els seu ús cada dia és més freqüent. L'ús més extès dels podcasts és l'àmbit lúdic. La majoria de susbscripcions són per a obtenir música o programes radiofònics. 

Nosaltres, com a futurs educadors, pensem que els podcasts s'han d'anar introduint en el camp pedagògic. Els infants ja neixen envoltats de tecnologia i hem d'intentar usar aquesta eina, que els crida tant l'atenció, per a què el seu procés d'aprenentatge sigui realment significatiu. 


A més a més, aquesta eina no és només útil per als infants, sinó també ho és per als professionals de l'educació, ja que aquests recursos poden aportar noves estratègies i metodologies de treball que permetin un assoliment més transversal de totes les competències. La creació d'un podcast entre tots els infants pot ser un bon exemple d'aquesta nova manera de treballar més participativa, interactiva i creativa.

Podcast en el aula

View more presentations from Francisco Herrera

Xerrada sobre les pissares digitals

En la xerrada sobre les pissarres digitals ens vam assabentar de com gràcies a la tecnologia en el camp de l’educació ha evolucionat la seva metodologia de treball.

Actualment, molts professors expliquen les seves matèries a través d’una pissarra interactiva, que funciona com si fos un ordinador amb moltes utilitats, aplicacions, recursos i programes.

Abans, en canvi, explicaven les seves matèries a través de la pissarra tradicional en la qual podien fer exercicis però els havien d’esborrar si a la següent classe es canviava de matèria o de docent.

Les pissarres digitals interactives consisteixen en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret allò que veiem a l'ordinador.

A la xerrada ens van parlar sobre l’SMART Notebook, un programa de creació i edició de continguts que ens ofereix moltes opcions: podem com a professionals explicar conceptes o realitzar exercicis sense la necessitat d’esborrar-los ja que els podem desar com un arxiu per poder tornar-los a utilitzar posteriorment. També podem canviar el tipus de lletra, afegir-hi àudios, vídeos, etc. i gràcies a la seva facilitat en el seu ús també podem enllaçar tot allò que ens interessi de la xarxa.

A més, té una gran quantitat d’opcions com podrien ser focalitzar l’atenció en allò que ens interessi de l’espai interactiu o fer que només es vegi una part del què hem fet i que nosaltres mateixos anem desplaçant la finestra per on volguem per tal de centrar l’atenció de l’alumnat, etc.

Encara així, a part de disposar d’aquesta pissarra digital s’ha de tenir a l’abast una pissarra estàndard, per si en algun moment hi haguès un fus elèctric i no funcionés. Així doncs, s’hauria de tenir sempre preparada la matèria o explicació i no dependre únicament de la pissarra interactiva.

Per finalitzar, podem dir que les pissarres digitals interactives han estat un gran avenç en l’educació ja que permeten tenir a l’abast del professional molts recursos.
També podem dir que qualsevol usuari, si n’aprén, és capaç de crear tot tipus de contingut digital gràcies a aquesta eina.

Presentació "Ciberassetjament i adolescència"

Ciberassetjament en adolescents (v.bona)

View more presentations from aumapito

Internet sin acoso

Sobre el vídeo que hem visualitzat sobre “ciberbullying” hem extret les següents conclusions, referents a les qüestions proposades:

• En aquest vídeo es veu una escena clara en que uns nois i noies fan “bullying” a una companya, aleshores aquesta es comença a creure tot el que li estan dient i fins que no prem el botó de “denunciar abuso” no deixa de sentir-se atacada pel que pensin els altres d’ella.
• Hi ha un mal ús generalitzat de les xarxes socials i Internet (tant es pot utilitzar per fer recerca d'informació i recursos educatius, com per atacar a altres persones).
• S’ha de fomentar la tolerància i el respecte i s’ha de conscienciar que quan la persona és objecte d’un abús, aquest ha de ser denunciat.
• En general és important i prioritària la prevenció per no haver d'actuar sobre el mal ja fet.
• Com a educadors hauríem d’estar atents de les eines que apareixen a la vida quotidiana amb els nois amb qui treballarem, de l’ús que li donen i formar-los pel bon ús d’aquest recurs. Explicar-los-hi també, que el respecte és fonamental per a la relació amb els altres.
• Potenciar l’ús d’Internet com a eina d'accés a la cultura i l'oci, però també com a instrument per assolir qualitat de vida (cercar feina, facilitar la mobilitat, apropar institucions...).

LES CACERES DEL TRESOR

En aquesta nova actualització del bloc, us presentarem les caceres del tresor.

Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure les respostes, també inclourem una gran pregunta, per a què els alumnes integrin els coneixements adquirits en aquest procés.

A continuació, nosaltres us presentem la nostra cacera del tresor, hem decidit fer-la de la comunicació no verbal, per donar a conèixer tota l’ informació que transmetem sense utilitzar el llenguatge, ja pot ser, a través de gestos, mirades o postures.

Aquí podeu trobar la nostra cacera:
https://sites.google.com/site/comunicacionoverbal11/

Social Media es presenta com un medi de comunicació social basat en les tecnologies i podríem dir que és un instrument basat en la globalització. És una forma d’arribar a les persones de forma immediata, ja que a través del Facebook i altres xarxes socials s’arriba a molta gent en poc temps i comunicant informació de tot tipus. En aquest vídeo ens podem assabentar de qüestions sobre les xarxes socials i altres programes en línea, com que si Facebook fos un país seria el tercer més gran, que actualment hi ha parelles que es coneixen i altres que es divorcien a través del a xarxa, etc. Això succeeix pel factor de l’anonimat? Probablement.

Les xifres que apareixen en aquest vídeo demostren, sens dubte, la gran rellevància d’aquestes xarxes i de les TIC en el nostre dia a dia. L’era 2.0, té grans avantatges, així com aspectes que poden millorar el dia a dia de molta gent. No obstant, també presenta punts foscos més enllà, com per exemple la important escletxa digital que encara existeix avui en dia. Aquest fet no només divideix la societat o el món en aquells que tenen accés a les TIC o no per motius socioeconòmics, sinó també per motius generacionals. També podríem dir que un altre handicap d’aquestes xarxes socials poden ser les relacions entre persones, ja que s’està perdent el contacte humà entre aquestes i s’està passant en alguns casos a una total independència d’aquestes tecnologies. 

Pecha Kucha

Les noves tecnologies com a eina de suport

View more presentations from aumapito

Presentacions

PINEDA CABALLERO

Sóc la Pineda, tinc 21 anys i visc a Vila-seca des que vaig néixer. Sóc integradora social i monitora de lleure. M’agrada molt anar a la platja, mirar la lluna i escoltar música.

El que espero d’aquesta assignatura és aprendre a utilitzar els recursos tecnològics que tenim a l’abast, per a poder prosperar a la nostra futura feina i així poder actualitzar progressivament els meus coneixements.

AURA BERNAL

Em dic Aura i tinc 21 anys. Sóc de Vila-seca encara que actualment visc a Salou. Sóc integradora social i monitora en el temps de lleure. Actualment, estudio la carrera d’Educació Social i espero dedicar-m’hi en un futur professionalment.
De l’assignatura d’Habilitats Comunicatives espero aprendre a utilitzar les xarxes socials no només com a mitjà de comunicació, sinó com a eina de transmissió i recepció d’informació.

MARC BADIA

Hola! Em dic Marc, tinc 21 anys i visc a Tarragona. Vaig estudiar Integració social i ara m’he decidit a començar Educació social, ja que és un àmbit que sempre m’ha agradat, pel simple fet de poder ajudar a les persones. Una de les coses que m’agrada fer en el temps lliure és practicar esport. Aquesta asignatura, d’Habilitats Comunicatives, crec que serà molt profitosa què em permetrà conèixer les noves tecnologies que tenim a l’abast i com aplicar-les en la pràctica diària, en tots els àmbits ens els quals treballaré.

TONI BALLESTER

Bones! Em dic Toni, tinc 22 anys i sóc de Reus. Sóc estudiant de primer curs del grau d’Educació social, uns estudis que vaig escollir perquè crec fermament que l’educació és l’autèntica (r)evolució.

De l’assignatura d’Habilitats Comunicatives, tan sols n’espero una cosa: que em sigui útil per a adquirir uns coneixement teòrics i pràctics en el camp de les noves tecnologies i la seva relació amb l’educació, la pedagogía, la integració social. Saber fins quin punt el dret a la informació i a l’accés al coneixement és encara una quimera per diversos col·lectius de la nostra societat (ja sigui per motius socials, culturals, econòmics, de discapacitat ja sigui física o psíquica, etc.) i quin solucions s’hi poden trobar.